Avet (Abies alba)

 

DESCRIPCIÓ: Arbre perennifoli que pot arribar als 50 m d’alçada. El tronc és dret; l’escorça llisa i de color gris platejat. Amb el temps es va escletxant. Les fulles són linears, amb l’extrem arrodonit. Per l’anvers són de color verd brillant i pels revers tenen dues ratlles blanques. El fruit és la pinya, primer són verdes, però després es tornen marrons.

 

FAMÍLIA: pinàcies

ORIGEN: Centre i sud d’Europa

HÀBITAT: Forma boscos purs o mixtes a l’estatge montà o subalpí inferior

FLORACIÓ: Abril i maig

RECOL·LECCIÓ: durant la primavera

CULTIU: necessita sols frescos i profunds. Necessita ombra quan és jove. El clima humits amb sequera estival. Té indiferència amb el pH.

 

PARTS EMPRADES: Els brots, oli d’avet o trementina, oli essencial, resina, fulles i l’escorça

 

PROPIETATS: expectorant, antisèptic respiratori, antisèptic urinari, analgèsic

USOS: En forma d’infusió, tintura, xarop, extracte líquid, oli essencial, supositoris, pomades: per afeccions respiratòries com la grip, refredats, bronquitis, faringitis, laringitis, atacs d’asma, sinusitis, infeccions urinàries com la cistitis i la ureteritis, inflamacions articulars, dolor d’esquena, miàlgies

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Contra la bronquitis, es fa a Sant Joan de les Abadesses un xarop tot posant dins unes saques, pinyes d’avet amb sucre roig. El líquid que en traspua és el xarop que es pren a cullerades. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà.

 

- Remei pels refredats. Pinyes d’avet blanc (Abies alba), de la molina, per exemple, collida a l’agost, (amb guants). Es desfan i es posen en capes de sucre roig. Al cap de 6 dies, es recull tot el suc i aquest xarop es guarda ala nevera i es pren a cullerades pel refredat. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

 

- La resina d’avet es treu d’unes bossetes que es fan a la base del tronc. Surt un moment i prou. Cal una paciència de xino. Una cura preventiva és prendre’n 9 dies seguits a la primavera i 9 dies seguits a la tardor. En canvi, l’essència de trementina es recull d’un tall fet a la part de dalt del tronc i que es deixa que vagi suant uns quants dies. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

 

ALTRES USOS: Fusta que s’ha emprat en la fabricació de mobles, bastides...