Barballó (Lavandula latifolia)

 

DESCRIPCIÓ: És una mata intensa que fa bona olor d’espígol. Les tiges de la base són llenyoses i rabassudes, amb l’aire de tronc vell i plenes de fulles, mentre que les superiors són verdes i esveltes, poc ramificades. Les fulles són allargades i el·líptiques, amb punta roma, grisenques i aromàtiques. A la base de la tija solen quedar algunes fulles seques mentres que les gràcils tiges florals solen portar només un o dos parells de fulles menors i més verdes. Les flors s’agrupen en verticil·lastres densos, neixen en bràctees estretes.

 

FAMÍLIA: lamiàcies

ORIGEN: Europa meridional i Àsia menor

HÀBITAT: brolles, pastures seques, pedruscall,

FLORACIÓ: agost i setembre

RECOL·LECCIÓ: de juliol a setembre

CULTIU: prefereix el clima mediterrani semi àrid, moderadament càlid, sec. Bona il·luminació i terrenys francs, de pH alcalí.

PARTS EMPRADES: summitats florides

 

PROPIETATS: tònica, estimulant, digestiva, carminativa, antisèptica, antiespasmòdica

USOS: En forma d’infusió, tintura, oli essencial: per inapetència, indigestions, debilitat, astènia, convalescències, espasmes gastrointestinals, gastroenteritis, infeccions dèrmiques, ferides

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Remei contra la urticària. Banyar-se 9 dies seguits, al vespre, amb aigua de farigola (Thymus vulgaris), i peles (blanques) de freixe i timons (Lavandula latifolia). Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn.

ALTRES USOS: perfumeria i per foragitar els insectes