Botja (Espernallac) (Santolina chamaecyparissus)

 

DESCRIPCIÓ: Petita mata, coneguda també com a santolina o herba de Sant Joan. Té moltes tiges primes. De fulla perenne, petites, estretes i de color verd grisenc. Flors en forma de túbul agrupades en capítols solitaris de color groc intens (sense pètals). Les fulles i les tiges tenen un gust una mica amarg i són molt aromàtiques.

 

FAMÍLIA: Asteràcies (Compostes).

 

ORÍGEN: Europa Mediterrània.

 

HÀBITAT: Es troba en zones pedregoses, calcàries i argilenques assolellades. Prats secs, marges de camins. Resisteix bé la sequera.

 

FLORACIÓ: A finals de la primavera i durant l’estiu (de juny a agost).

 

CULTIU: Es sembra a la primavera o estiu.

 

RECOL·LECCIÓ: Les flors s’hauran de recollir a l’estiu, quan la planta estigui florida.

 

PARTS EMPRADES: botons florals

 

PROPIETATS MEDICINALS: antisèptica, digestiva, carminativa, antiinflamatòria, antiespasmòdica, vermífuga, antifúngica

 

USOS: En forma d’infusió per: eliminar cucs intestinals, trastorns menstruals, trastorns de la menopausa, manca de gana, dispèpsies, espasmes gastrointestinals, flatulències, paràsits intestinals, mal de ventre. També s’usa per a la faringitis, cops, ferides, conjuntivitis...

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ALTRES USOS: Per a aromatitzar estàncies o habitacions tancades. S’havia fet servir per tal de fer fugir les serps verinoses i com a antídot de qualsevol mena de verí.