Camamilla (Matricaria recutita)

 

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia anual que fa 10-15 cm d’alçada. Té una olor característica. LA tija és recta i ramificada. Les fulles de color verd clors estan dividides en molts segments finíssims.

FAMÍLIA: Asteràcies

ORIGEN: Europa i zona mediterrània

HÀBITAT: Marges de camins i sembrats, rostolls, herbeis

FLORACIÓ: a finals de primavera i principis d’estiu

RECOL·LECCIÓ: des de la primavera fins al primer terç d’estiu. S’assequen a l'ombra i es conserven durant un any, en un lloc tancat i fosc.

CULTIU: Plantar llavors a principi de primavera, replantar a partir de la darrera collita. Agraeix un substrat no gaire humit i un lloc solejat, s'adapta a diferents tipus de sòls però tolera malament la sequera.

PARTS EMPRADES: capítols florals

 

PROPIETATS: antiinflamatòria, antiespasmòdica, digestiva, carminativa, sedant, emmenagoga, antisèptica, cicatritzant, oftàlmica

USOS: En forma d’infusió, extracte fluid, pols, càpsules, oli de camamilla, infusió per col·liris i rentats: per dispèpsies, espasmes gastrointestinals, gastroenteritis, gastritis, esofagitis, migranya, tensió menstrual, dolors musculars, conjuntivitis, blefaritis, conjuntivitis, èczemes, foróncols, grans, urticàries

PRINCIPIS ACTIUS: 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Per l’apendicitis, en alguns casos, es donava aigua de camamilla, tant per prendre com per fora (en compreses calentes sobre la zona de l’estómac). Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn.

 

- Per a netejar les mares després de parir, se’ls dona oli barrejat amb aigua (sola o aigua de camamilla). ½ L a les vaques, ¼ L a les ovelles. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines.

 

- Contra la irritació dels ulls, va bé passar-hi essència de flor de saüc, o aigua de roses o de camamilla. També hi va bé la let (de vaca). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà.

 

- Remei contra la inflamació del braguer de les vaques, quan ja no els raja llet. Untar-lo amb aquest ungüent: farina de blat + blets (=Calendula) + herba prima + camamilla. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn.

 

- Te per aprimar: te verd, farigola, camamilla i flor de tell. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

 

- Remei per a la pulmonia o els pulmons tapats. Oli de ricí + camamilla + 1 ou. Bullir una 3 minuts i ben calent es frega l’espatlla i el pit. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn.

 

- La camamilla (Matricaria recutita) és més aviat calenta. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn.

 

- La barreja d’herba blava i camamilla va molt bé pel mal de ventre. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn.

 

- Quan un animal es boteix per haver menjat massa ofals, se li dona a beure una ampolla d’aigua de camamilla. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn.

 

- La camamilla, que no és pas refrescant, sinó calenta. Va bé per la panxa. Però en casos de diarrea, va millor la farigola o l’herba blava o la marialluïsa i la menta. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn.

 

- La camamilla (Matricaria recutita) va bé pel mal de ventre i per rentar els ulls inflamats. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.

ALTRES USOS: jardineria