Font: http://www.elhogarnatural.com/aromaticas/medicinales/a-Cuminum-Cyminum.jpg
Font: http://tropical.theferns.info/plantimages/39750c90ad6f33b291fb24a81fc0e1182e3a420b.jpg
Font: http://content.outsidepride.com/images/products/detail/herbseed/cumin.jpg
Font: http://www.elhogarnatural.com/aromaticas/medicinales/a-Cuminum-Cyminum.jpg
Comí gros (Cuminum cyminum)
DESCRIPCIÓ: És una planta anual, de poc creixement, amb fulles que es divideixen en segments prims. Les flors poden ser blanques o rosades i s'agrupen en umbel·les de molt poc ràdio. La disposició de les seves flors en forma d'umbel·la, és a dir, com si es tractés d'un paraigua invertit, en el qual tots els peduncles florals s'uneixen a la tija pel mateix punt. El fruit és allargat, més o menys aplatat en els seus extrems, semblant a una pilota de rugbi de 5 a 7 mil·límetres de llarg per 1,5 d'espessor. És en el seu fruit on es troben els principis actius.
FAMÍLIA: Apiàcies
ORIGEN: planta originaria de Sirià y Egipte.
HÀBITAT: Prats i camps
FLORACIÓ: a partir de juny
RECOL·LECCIÓ: Els fruits es recullen a finals de l'estiu, poc abans que madurin i caiguin de les plantes. Es tallen les mates i es deixen assecar en un lloc ben ventilat, seguidament es separen les llavors i es guarden en un lloc sec, per evitar la humitat.
CULTIU: El clima més apte és temperat, però resisteix temperatures de fins a diversos graus sota zero. Es desenvolupa adequadament en sòls areno-argilosos i també en els calcaris-argilosos, una mica lleugers, profunds, permeables, protegits dels vents. prefereix exposicions de sol.
PARTS EMPRADES: fruits
PROPIETATS: diürètic, aperitiu, eupèptic, carminatiu, espasmolític, estrogènic, galactogen, antihelmíntic, lleugerament hipoglucemiant i sedant, inapetència, meteorisme, espasmes gastrointestinals, diarrees, lactància, diabetis, hipomenorrea, dismenorrea, parasitosis intestinals
USOS: En forma de decocció, pols, licor estomacal, escènica, infusió: per reduir els gasos intestinals o flatulències, produeix un efecte sedant, sobretot el seu oli essencial (produeix relaxació muscular i cert efecte analgèsic i soporífer), digestions difícils d'origen nerviós, còlics intestinals i diarrea.
PRINCIPIS ACTIUS:
ETNOBOTÀNICA:
- Una manera de preparar la ratafia és aquesta: 5 nous verdes + 1 L de licor d’anís + ½ nou moscada + ½ barra de canyella + una mica d’escorça de quina + una mica d’hisop + una mica de menta + sajolida + marialluïsa + comí de prat. Es posa tot 9 dies a sol i serena. Després s’hi afegeix ½ kg de sucre (per L) i es posa 9 dies més a sol i serena, i es va remenant un cop al dia, lleugerament. Es pren un cop al dia, havent dinat. Va bé per tot en general (tristesa, males digestions, nervis, etc.). El licor es compra a Cal Guillamet, al major, i es demana especial per fer ratafia. Ho diu la Lourdes Casasayas de Gombrèn.
- Fórmula ratafia: anís + nous tendres (3 per L) + ½ nou moscada + ½ barra de canyella + escorça de quina + marialluïsa + menta + sajolida + comí + hisop + noguera + poliol. Es deixa 30 dies a sol i serena dins l’alcohol especial. Després, s’hi afegeix el sucre. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn.
ALTRES USOS: cuina, veterinària