Comí marrà (Meum athamanticum)

 

DESCRIPCIÓ: herba vivaç perenne amb una forta olor a anís o api, amb l'arrel engruixida i una mica carnosa, de la qual sorgeixen fins a 3 tiges que arriben als 40 cm d'altura, buits, finalment estirats i fibrosos a la base. Pren un color marró negrós. La tija és angulosa, gairebé sense fulles. Les fulles són gairebé totes basals, llargament peciolades, oblongues i estretes. Les flors formen umbel·les o para-sols, amb no menys de sis radis i amb una longitud molt desigual; estan envoltades per diverses bràctees molt estretes.

 

FAMÍLIA: Apiàcies

 

ORIGEN: el Pirineu i en determinades zones d'alta muntanya per la regió càntabra

 

HÀBITAT: pastures, matollars de neret

 

FLORACIÓ: de juny en endavant

 

RECOL·LECCIÓ: De la recol·lecció interessen els fruits i l'arrel; aquesta ultima s'ha de recollir a la primavera, abans de començar a moure la planta o quan aquesta vol fer les primeres fulles. Es desseca ràpidament a l'ombra o en assecador i es guarda en lloc sec, a l'abric de la llum.
Els fruits s'han de recollir a finals d'estiu, cap al mes de setembre.

 

CULTIU: necessita llum, frescor, no suporta gelades ni temperatures extremes. Sòl moderadament sec, entre 3,5 i 5,5 de pH, sòls pobres en nitrogen.

 

PARTS EMPRADES: rizoma i arrels

 

PROPIETATS: digestiu, aperitiu, carminatiu, emmenagog, antiespasmòdic, diürètic

 

USOS: En forma maceració, decocció, en pols: per a la manca de gana, indigestions, acidesa estomacal, gasos, basques, espasmes gastrointestinals, tensió premenstrual, retenció de líquids

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Després d’un part d’una vaca, perquè quedes neta, si no hi quedava, se li lligava una rameta de ruda (Ruta graveolens) a la cua. També se li donava corona de rei (Saxifraga longifolia) i meus (Meum athamanticum), collits per la zona de Coma de Vaca. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines.

 

- Meum athamanticum: l’arrel es fa bullir molt poquet, i és dóna a les parelles que volen tenir fills i no en tenen. Cal prendre-ho una setmana seguida, cap al mig període menstrual d’ella (o una setmana abans), però l’home també n’ha de prendre. Ho deia el Josep Palou, de Setcases, quan era guarda del Refugi d’Ull de Ter.

 

ALTRES USOS: usada en veterinària com a coadjuvant del part.