Comí petit (Carum Carvi)

 

DESCRIPCIÓ: Planta semblant, en aparença, a la pastanaga amb fulles verd brillant finament dividides i d'aspecte plomós. Creix entre 15-40 cm (en cap cas arriba al metre d'alçada).

La tija floral mesura entre 40-60 cm d'alçada amb petites flors blanques que sorgeixen en umbel·les.

Els fruits són aquenis de forma el·lipsoide de 3 a 6 mm de llarg, amb 5 pàl·lids solcs longitudinals. L'arrel d'aquesta planta té un sabor aromàtic que recorda a l'api o la pastanaga.

 

FAMÍLIA: Apiàcies

 

ORIGEN: nord i centre d’Europa

 

HÀBITAT: prats dalladors, herbassars humits

 

FLORACIÓ: des de maig en endavant i madura els seus fruits a partir del mes d’agost

 

RECOL·LECCIÓ: S’ha de recol·lectar, en el segon any, just abans que madurin. Les llavors es recullen, quan tenen un color marró. Es tallen amb cura les tiges arran de terra. Es preparen en feixos i es pengen per assecar, a l'ombra, en un lloc ben ventilat. Penjar cap avall perquè s'assequin, amb els caps embolicats en una bossa de paper per recollir les llavors que caiguin.

CULTIU: Es planta a la primavera en sòls fèrtils, lleugers i ben drenats para pel seu creixement. No tolera la humitat, en terrenys calcaris, i entre 7 i 7,5 de pH.

 

PARTS EMPRADES: fruits

 

PROPIETATS: digestió, tònica, antiespasmòdica, antisèptica, fungicida, mucolítica, expectorant, galactògena

 

USOS: En forma d’infusió, decocció, tintura, extracte líquid, oli essencial, pols, aplicacions en aromateràpia carminativa: per gasos, flatulències, espasmes gastrointestinals, halitosis, afeccions hepàtiques, gastroenteritis, bronquitis, al·lèrgies respiratòries, dermatomicosis, otitis, ferides, cremades, lactància

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Pel mal de panxa, va bé prendre aigua de comí (Carum carvi). Però ara costa molt de trobar-ne. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn.

 

- Pel mal de ventre de la canalla se’ls donava aigua de comí (Carum carvi) amb Herba Prima. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn.

 

- Quan els nenes ploren, se’ls dóna aigua el biberó amb aigua de comí (Carum carvi) i herva blava (Polygala calcarea). Això, per llevar-los el mal de panxa. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn.

 

- La corona de rei (Saxifraga longifolia) es donava a les vaques quan no podien treure la “colga”, juntament amb pólvora i a vegades comí (Carum carvi), ceba i mill de sol (Lithospermum officinale). Ho diu la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn.

 

- Remei contra l’apendicitis. Es recull en una ampolla que no caldrà tenir del tot tapada, o en un tupì, llet d’ovella. Es deixa fermentar, sense bullir, i com més vella es faci millor. Quan en calgui, es posa a bullir amb una mica de grans de comí (Carum carvi) fins que l’aigua que es formi es torni a reabsorbir i quedi una pasta homogènia. Aleshores se’n pren una culleradeta petita cada 4 hores; i tambné se’n posa per sobre la part del ventre que famal quan hi ha inflamació de l’apèndix. Ho diu en Xiscu Guix, de Ripoll

 

ALTRES USOS: jardineria