Font: http://www.monde-de-lupa.fr/Medicinales/ImagesMed/Carum%20img/Carum%20carvi%202-5-07%20183.jpg
Font: http://i01.i.aliimg.com/photo/v0/157032149/Carum_carvi_Caraway_Krishna_jeeraka_Krishnajiraka.jpg
Font: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Carum_carvi_001.JPG/220px-Carum_carvi_001.JPG
Font: http://www.monde-de-lupa.fr/Medicinales/ImagesMed/Carum%20img/Carum%20carvi%202-5-07%20183.jpg
Comí petit (Carum Carvi)
DESCRIPCIÓ: Planta semblant, en aparença, a la pastanaga amb fulles verd brillant finament dividides i d'aspecte plomós. Creix entre 15-40 cm (en cap cas arriba al metre d'alçada).
La tija floral mesura entre 40-60 cm d'alçada amb petites flors blanques que sorgeixen en umbel·les.
Els fruits són aquenis de forma el·lipsoide de 3 a 6 mm de llarg, amb 5 pàl·lids solcs longitudinals. L'arrel d'aquesta planta té un sabor aromàtic que recorda a l'api o la pastanaga.
FAMÍLIA: Apiàcies
ORIGEN: nord i centre d’Europa
HÀBITAT: prats dalladors, herbassars humits
FLORACIÓ: des de maig en endavant i madura els seus fruits a partir del mes d’agost
RECOL·LECCIÓ: S’ha de recol·lectar, en el segon any, just abans que madurin. Les llavors es recullen, quan tenen un color marró. Es tallen amb cura les tiges arran de terra. Es preparen en feixos i es pengen per assecar, a l'ombra, en un lloc ben ventilat. Penjar cap avall perquè s'assequin, amb els caps embolicats en una bossa de paper per recollir les llavors que caiguin.
CULTIU: Es planta a la primavera en sòls fèrtils, lleugers i ben drenats para pel seu creixement. No tolera la humitat, en terrenys calcaris, i entre 7 i 7,5 de pH.
PARTS EMPRADES: fruits
PROPIETATS: digestió, tònica, antiespasmòdica, antisèptica, fungicida, mucolítica, expectorant, galactògena
USOS: En forma d’infusió, decocció, tintura, extracte líquid, oli essencial, pols, aplicacions en aromateràpia carminativa: per gasos, flatulències, espasmes gastrointestinals, halitosis, afeccions hepàtiques, gastroenteritis, bronquitis, al·lèrgies respiratòries, dermatomicosis, otitis, ferides, cremades, lactància
PRINCIPIS ACTIUS:
ETNOBOTÀNICA:
- Pel mal de panxa, va bé prendre aigua de comí (Carum carvi). Però ara costa molt de trobar-ne. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn.
- Pel mal de ventre de la canalla se’ls donava aigua de comí (Carum carvi) amb Herba Prima. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn.
- Quan els nenes ploren, se’ls dóna aigua el biberó amb aigua de comí (Carum carvi) i herva blava (Polygala calcarea). Això, per llevar-los el mal de panxa. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn.
- La corona de rei (Saxifraga longifolia) es donava a les vaques quan no podien treure la “colga”, juntament amb pólvora i a vegades comí (Carum carvi), ceba i mill de sol (Lithospermum officinale). Ho diu la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn.
- Remei contra l’apendicitis. Es recull en una ampolla que no caldrà tenir del tot tapada, o en un tupì, llet d’ovella. Es deixa fermentar, sense bullir, i com més vella es faci millor. Quan en calgui, es posa a bullir amb una mica de grans de comí (Carum carvi) fins que l’aigua que es formi es torni a reabsorbir i quedi una pasta homogènia. Aleshores se’n pren una culleradeta petita cada 4 hores; i tambné se’n posa per sobre la part del ventre que famal quan hi ha inflamació de l’apèndix. Ho diu en Xiscu Guix, de Ripoll
ALTRES USOS: jardineria