Donzell (Artemisia absinthium)

 

DESCRIPCIÓ: planta vivaç, de tiges anguloses de color vermellós, una mica estriats i durs. Les fulles, alternes molt retallades i dividides, sorgeixen al llarg de la tija amb un color verd i negre. I blanquinoses pel revers; les flors són groguenques i els fruits són aquenis.

 

FAMÍLIA: Asteràcies

 

ORIGEN: Europa, Àsia i el Nord d’Àfrica.

 

HÀBITAT: herbassars secs, matollars, terrenys rocallosos, espais alterats, marges de camins

 

FLORACIÓ: Entre juliol i setembre

 

RECOL·LECCIÓ: la recol·lecció de les tiges i fulles es fa durant tot l’any. Els botons florals, des de la primavera fins a mig estiu, quan les flors estan apunt d’obrir-se. Es deixen assecar, en un lloc ventilat.

 

CULTIU: En un clima temperat, té bona resistència al fred i a la sequera, el que proporciona una gran facilitat en el seu cultiu. Creix en terres de consistència mitjana, en els argilencs calcaris, sílices argilencs, lleugers i profunds, que siguin secs.

Se sembra a finals d'hivern o a principis de la primavera. Les llavors d'aquesta planta són molt petites, i per això és convenient barrejar-les amb una mica de terra i dispersar-les superficialment per la terra. Com a tot tipus de cultiu, s'ha de tenir molta cura amb el reg, l'eliminació de males herbes i el control de les formigues.
 

PARTS EMPRADES: fulles i summitats florides

 

PROPIETATS: antiespasmòdic, expectorant, analgèsic, antihelmíntic, aperitiu, antifúngic, febrífug, vulnerari, cicatritzant

 

USOS: En forma d’ infusió, tintura, extracte fluid, xarop: per espasmes gastrointestinals, manca de gana, indigestions, tensió menstrual, dolors articulars, paràsits intestinals, fongs, cremades, úlceres dèrmiques.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Contra els cucs que arriben a la gola de la canalla, es posa un collaret fet de donzell (Artemisia absinthium) per fora el coll. Els cucs, aleshores, surten ja morts. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà.

 

- Remei gairebé universal. Flor d’àrnica (25g), donzell, espígol, herba de cop, romaní, alcohol 1L. Es posa 40 dies a macerar a sol i serena. Va bé pels cops, dolors, inflamació, reuma, dolors musculars, mal de coll (per fora), mal d’esquena i, fins i tot, per la tos ferina. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

 

- També es pot fer el mateix remei (àrnica, donzell, espígol, herba de cop, romaní) en oli, escalfant poquet i posat a sol i serena 40 dies, després. Va bé pels cops i e dolors d’ossos. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

 

- El donzell (Artemisia absinthium) dóna gust amarg als caragols que n’han menjat. Per això és molt important deixar-los en dejú una setmana, abans de menjar-los.

 

- Esperit de vi pel dolor: romaní (Rosmarinus officinalis) + donzell (Artemisia absinthium) + ruda (Ruta graveolens). Es deixa la barreja 9 dies a sol i serena, i se’n fan fregues. Com més vell (de més dies) sigui el remei, millor va. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol i la Mercè Basagaña, de Campdevànol.

 

ALTRES USOS: culinaris