Espígol (Lavandula angustifolia)

 

DESCRIPCIÓ: Arbust perenne, fins a 1,5 m d'alçada. Tiges llenyoses curtes proveïdes de densa pilositat grisenca. Fulles linears, més amples cap a l'àpex o lanceolades i fins a 10 cm de longitud amb la vora habitualment revoluda. Les fulles joves, tomentoses, les adultes llises i verdoses. Les flors reunides en espigues de color lila clar al final d'unes tiges floríferes molt allargades.
 

FAMÍLIA: Labiades
 

ORIGEN: Zona mediterrània
 

HÀBITAT: Les lavandes viuen en indrets secs i assolellats, pedregosos, prop del bosc i dels camins. La trobem en les zones mediterrànies a partir dels 200 metres, tot i que és freqüent trobar-la en parcs i jardins d’arreu.
 

FLORACIÓ: Floreixen a finals de primavera i durant gairebé tot l’estiu estan en flor.
 

CULTIU: Es sembra i planta a la primavera i l’estiu. S’adapta a tot tipus de climes i terrenys, l’excés d’aigua la pot podrir, és una planta de secà. S’adapta molt bé a terrenys calcaris i àrids. Molt resistent al fred encara que viu a ple sol.
 

RECOL·LECCIÓ: Es recullen les flors quan estan obertes, de juliol a agost, en dies secs i assolellats.
 

PARTS EMPRADES: Summitats florides.
 

PROPIETATS MEDICINALS: Tònica, estimulant, digestiva, carminativa, antisèptica, antiespasmòdica
 

USOS: En forma d'infusió, tintura: per a inapetència, indigestions, debilitat, astènia, convalescències, espasmes gastrointestinals, gastroenteritis, infeccions dèrmiques, ferides

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Remei gairebé universal. Flor d’àrnica (25g), donzell, espígol, herba de cop, romaní, alcohol 1L. Es posa 40 dies a macerar a sol i serena. Va bé pels cops, dolor, inflamació, reuma, dolors musculars, mal de coll (per fora), mal d’esquena i, fins i tot, per la tos ferina. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

- També es pot fer el mateix remei (àrnica, donzell, espígol, herba de cop, romaní) en oli, escalfat poquet i posat a sol i serena 40 dies, després. Va bé pels cops i el dolor d’ossos. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

- Pel mal d’esquena, va bé fer-se fregues amb esperit de vi amb espígol. És també refrescant. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn.

- Antiinflamatori tòpic: herba de cop + espígol + romaní. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.

- Contra el colesterol, n’hi ha que prenen espígol, però no se’n pot prendre molt, perquè és molt fort. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.

 

ALTRES USOS: Molt emprada en perfumeria i jardineria.