Ginebre (Juniperus communis)
DESCRIPCIÓ: És un arbust dioic, de 1 a 3 metres d'alçada de fusta forta, vermellosa i olorosa. El tronc és dret i l'escorça rugosa. Les fulles en vertical trímeres, aciculades atenuades en punta fina tenen un color verd i blanc i les flors son de sexes separats, de color groc. Amb gàlbules negroses blavenques, més curtes que les fulles. La planta té una olor resinosa.
FAMÍLIA: Cupressàcies
ORIGEN: Nord América, Europa, Nord d’Àfrica.
HÀBITAT: clarianes de boscos, prats, matollars, pastures
FLORACIÓ: primavera
RECOL·LECCIÓ: Es recull a la tardor. Es recullen els fruits madurs i els troncs.
CULTIU: Recomanat plantar al sol, ja que resisteix molt bé la sequera. A part és molt resistent a les gelades. També necessiten molt espai lliure al seu voltant. Hi prefereixen terrenys de naturalesa calcària i amb un bon drenatge.
PARTS EMPRADES: fruits, fusta
PROPIETATS: diürètic, antiedematós, antisèptic urinari, aperitiu, carminatiu, expectorant, analgèsic, antimicòtic, antihelmíntic, antiemètic
USOS: En forma d’infusió, decocció, tintura, extracte líquid, oli essencial, alcohol de ginebre, emplastres: per oigúria, retenció de líquids, edemes, afeccions genitourinàries, cistitis, prostatitis, hipertensió arterial, gota, hiperuricèmia, bronquitis, faringitis, contractures musculars, dolors reumàtics, neuràlgies, àcars i altres paràsits.
PRINCIPIS ACTIUS:
ETNOBOTÀNICA:
- Oli de ginebre, pel mal de queixal. Se’n posen unes gotes directament sobra l’os que fa mal. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn.
- L’oli de ginebre va bé per netejar la freixura (pulmons). Ho diu una informació sobre les trementinaires de Tuixén.
- Contra els cucs intestinals ca bé l’oli de ginebre. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn.
- Ungüent per l’espatlla’t: greix, cera verge, oli, i moltes herbes (que hi posa la Maria de les Llosses) i oli de ginebre (que fa molta pudor). Per cops a les costelles, va molt bé, i es recuperar la respiració sense dolor. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.
- Alcohol pels cops: àrnica montana + romaní (Rosmarinus officinalis) + sajolida (Satureja montana) + hipèric (Hypericum peforatum) + grana de ginebre (Juniperus communis). Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.
- Les boletes de ginebre (Juniperus communis) van bé pel dolor. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.
- Remei per no constipar-se: 1 cullerada sopera de ginebre (licor) al dia, cada dia al matí ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol.
- Remei per a les costelles trencades o esquerdades. Pega negra + esperit de trementina + oli de ginebre + aiguarràs. Es fa bullir i, quan està desfet tot amb la pega, queda una pasra homogènia. Quan és una mica més freda, s’aplica. Queda com un pegat. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol.
ALTRES USOS: els fruits son emprats en l’elaboració de la ginebre. S’havia fet servir per fumigar les cases i per lliurar-les dels esperits dolents, decoració
