Herba de les Berrugues (Chelidonium majus)

 

DESCRIPCIÓ: La celidònia és una herba vivaç; sol arribar al metre d'alçada i té flors d'un groc intens i pètals en creu. Si es talla la tija o cua de les fulles raja un suc ataronjat que pot resultar tòxic en contacte amb l'epidermis o els ulls.

 

FAMÍLIA: Papaveràcies

 

ORIGEN: originaria del centre i nord d’Europa.

 

HÀBITAT: murs, marges, herbassars humits, boscos de ribera, rieres

 

FLORACIÓ: floreix entre març i abril

 

RECOL·LECCIÓ: es recomana recollir la planta abans de la floració i per l’arrel esperar fins a la tardor, que és quan té més concentració de principis actius.

 

CULTIU: climes freds i humits, resistent a les gelades, llocs frescs i ombrívols. El sòl humit o moderadament sec. Terra calcària i el pH entre 4,5 i 7,5.

 

PARTS EMPRADES: parts aèries, l'arrel i el rizoma

 

PROPIETATS: antiberrucosa, antiespasmòdica, antiviral, antifúngica

 

USOS: En forma de crema, decocció, infusió, tintura: per berrugues, condilomes, papil·lomes, foróncols, fongs

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- La celidònia s’empra per les berrugues o per les ferides. S’aplica directament el làtex groc. Ho diu el Martí de Serradell de Gombrèn.

 

ALTRES USOS: decoració