Herba de l’estramoni (Datura stramonium)

 

DESCRIPCIÓ: planta anual, de 50 a 200 cm. Les fulles són alternes, simples, curtament peciolades, de forma ovalsa a el·líptica, d'àpex agut, base creuada a subcorbada. Les flors són actinomorfes, hermafrodites, solitàries. El calze és tubular i angulós, amb dents de diferents mides.

 

FAMÍLIA: Solanàcies

 

ORIGEN: Amèrica del Nord

 

HÀBITAT: descampats, solars abandonats, vegetació, ruderal, marges de vies fèrries i camins, riberes

 

FLORACIÓ: de maig a novembre

 

RECOL·LECCIÓ: les fulles han de recol·lectar-molt d'hora al matí, ja que és en aquest moment quan tenen major concentració de principi actiu, i se sol fer durant la floració.

 

CULTIU: Creix en plana llum encara que suporta l’ombra. Agraeix temperatures càlides encara que sobreviu fins als 0 ºC. Sòls secs, el pH entre 5,5 i 8 i rics en nitrogen i nutrients.

 

PARTS EMPRADES: fulles

 

PROPIETATS: parasimpaticolític, anticolinèrgic, antiespasmòdic, antiasmàtic, analgèsic, sedant

 

USOS: EN forma de fulla seca per fumar i infusió: per atacs d’asma

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA: tòxica, antiodontàlgica

 

ALTRES USOS: s’utilitza com a droga