Herba de Sant Antoni (Sideritis hirsuta)

 

DESCRIPCIÓ: Planta de 2 a 3 pams d’altura i amb vellositats. Té unes fulles petites, rígides i amb contorn d’ou, que en tocar-les raspen la pell. Les flors són blanques i molt petites. Té una certa olor a llimona.

 

FAMÍLIA: Lamiàcies (Labiades).

 

ORIGEN: Península Ibèrica, sud de França i Itàlia. En general a la mediterrània.

 

HÀBITAT: Prats pedregosos, marges, erms, brolles obertes, cultius abandonats, terrenys calcaris.

 

FLORACIÓ: del maig al setembre.

 

CULTIU: Es sembra a la primavera o estiu.

 

RECOL·LECCIÓ: Les summitats es cullen quan floreix la planta o quan ja ho ha fet; a partir del mes de maig i durant tot l’estiu.

 

PARTS EMPRADES: Sumitats florides.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Aperitiva, vulnerària, digestiva.

 

USOS: En forma de tisana: Per inapetència, digestions feixugues, ferides, cremades, escaldades, pells irritades.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:
- Per tenir la sang bé, es prenia ortiga blanca (Sideritis hirsuta). Se’n pot prendre una tassa cada dia. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.

 

- Contra la hipertensió va bé prendre aigua d’ortiga blanca (Sideritis hirsuta). Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.

 

- D’ortigues n’hi ha de 3 classes: Clares i de fulles petites (Urtica urens). Corrents (Urtica dioica). I les que no punxen, i van bé per a la circulació (Sideritis hirsuta). Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles. 2003- gener.

 

- Contra les sangs fortes i els refredats va bé prendre aigua d’herba de sant antoni (Sideritis hirsuta). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.

 

- L’ortiga blanca (Sideritis hirsuta) va bé per les sangs. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.