Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum)

 

DESCRIPCIÓ: Herba perenne que rebrota cada any. Pot arribar a fer 1 m d’altura. De tija llarga i prima semillenyosa que es ramifiquen en la part superior. Les fulles oposades de forma oval presenten glàndules translúcides amb substàncies olioses fàcilment visibles a contrallum. Les flors, abundants a l’extrem de les tiges, són de color groc daurat i amb cinc pètals, on generalment s’hi troben taques. El fruit és una càpsula que conté llavors fosques.

 

FAMÍLIA: Hypericàcies (Clusiàcies, Gutíferes).

 

ORIGEN: Zona mediterrània.

 

HÀBITAT: Marges de boscos i camins, pastures, herbassars, riberes, horts

 

FLORACIÓ: Floreix del maig a l’octubre.

 

CULTIU: Necessita un reg abundant durant l’estiu i regular les altres estacions. És millor plantar-la al sol, encara que tolera l’ombra. Li agraden els terrenys ben abonats i drenats.

 

RECOL·LECCIÓ: A la primavera i més concretament a finals de juny, són les millors dates per recol·lectar les flors; que s’han de deixar assecar i guardar en un sac de tela.

 

PARTS EMPRADES: Summitats florides.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Sedant, antidepresiu, antisèptic, antiviral, antiinflamatori, tònic digestiu, astringent, cicatritzant, antioxidant.

 

USOS: En forma d’infusió, càpsules, perles de gelatina, extracte fluid, tintura, oleat d’hipèric; per: depresions lleus o incipients, irritabilitat nerviosa, hiperactivitat infantil, trastorns de la menopausia, insomni, dolors menstruals, migranyes, dermatitis, cremades, eccemes, contusions.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Per les infeccions del ventre, amb la llengua bruta, sense gana, es fa bullir l’herba de cop (Hypericum perforatum) amb la planta de la centaura, herba prima i 3 pomes (amb pela). Es bull tot i, quan està quasi sense aigua, s’hi posa ¼ L de xarop de sidra, i s’hi afegeix sucre roig (3 cullerades). Es pren a cullerades. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004. 

 

- Ungüent antinflamatori (treu el foc del mal acabat de fer) per ferides (esgarrapades de bestiar, talls, etc.). Es fan bullir, a poc a poc, sense que vessi, en un tupí de terra nou, fins que pari el bull ell sol: 1 cullerada de greix de porc rentat 3 vegades (fins que quedi ben blanc) + 2 terrossos de pega + 1 ram gran d’herba de cop (Hypericum perforatum) i de ruda (Ruta graveolens) + grans d’all pelats (en nombre sempre senar) + oli (només quan s’ha fos primer el llard). Recepta facilitada per Maria Bosch i Casademunt, del Mas El Solé, de Vallfogona de Ripollès, segons va aprendre de sa mare. 2006.

 

- Per evitar la formació de tendrums després de ferides o que es trenqui alguna part del cos, es fa oli d'arrel de cicuta (Conium maculatum) i d’herba de cop (Hypericum perforatum). Per fondre els tendrums, s’unten amb greix de gallina vella i arrel de Julivert (Petroselinum sativum). Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.

 

- Antinflamatori tòpic: hypericum perforatum, (Herba de Cop) + lavandula angustifolia (Espígol) + rosmarinus officinalis (Romaní). Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol. 2006.

 

-Alcohol pels cops: Arnica montana + Romaní (Rosmarinus officinalis) + Sajulida (Satureja montana) + Hipèric (Hypericum peforatum) + grana de Ginebre (Juniperus communis). Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.

 

- Remei contra la gangrena. Greix rentat 3 vegades + pega negra + 1 raig d’oli + 3 grans d’All + 1 brot de Ruda + 1 brot de Flor d’Herba de l’Oli de Cop (Hypericum perforatum). Es fa bullir l’aigua i se’n fan compreses. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.