Herba fetgera (Anemone hepatica)

 

DESCRIPCIÓ: És una planta perenne de creixement baix, fins a 5-20 cm d'alçada. Les fulles són acaulinares, que neixen directament del rizoma o tija subterrània de la planta. Aquestes són peciolades, t'assabentis, glabres, d'àpex obtús i limbe característicament trilobulat.
El revers de les fulles és vermellós i té una fina pilositat blanca, mentre que el feix és lluent i posseeix un clapejat color pàl·lid.
Les flors són solitàries i es disposen al final de llargs penduncles de 5-15cm. Aquestes es componen de 6 a 9 pètals, de color violaci, blanc o morat, que es disposen en sèries de dos. El fruit és un aqueni de 4 mm de llarg.

 

FAMÍLIA: Ranunculàcies

 

ORIGEN: Eurosiberià

 

HÀBITAT: boscos caducifolis humits o una mica humits, rouredes, fagedes, pinedes

 

FLORACIÓ: Segons les diferents localitats de procedència, la floració es produeix cap primavera, encara que la majoria de les vegades comença a florir al gener.

 

RECOL·LECCIÓ: les seves fulles, es cullen entre març i setembre i sempre amb molt de compte, ja que la planta en estat fresc és vesicant, és a dir, que produeix ampolles en contacte directe amb la pell.

 

CULTIU: Climes frescos, humits i ombrívols. Pot créixer en semi ombra, a l'ombra o a ple sol, sempre que el clima mantingui la humitat en el sòl. Molt resistent al fred. Sòls lleugers o franc argilosos, ric en matèria orgànica

 

PARTS EMPRADES: fulles

 

PROPIETATS: antiinflamatòria, antiàlgica de la melsa, diürètica, antiescorbútica, emol·lient, derma protectora, vulnerària, cicatritzant

 

USOS: En forma d’infusió, maceració en aigua o vi, oli d’hepàtica: per afeccions a la pell (grans, èczemes, furóncols), reumatismes, gota

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- De l’herba fetgera se’n diu també violes de pastor o violes de bosc. Es prepara fent bullir una mica l’aigua. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn.

 

- “El fetge té metge”. Això vol dir que hem de deixar al cos que es guareixi ell mateix. A més tenim l’herba fetgera. Ho diu la Maria Teresa Palau de Planoles.

 

- La viola de pastor o herba fetgera es fa bullida, per al fetge. Bullida amb vinagre, és bona pels brians. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol.

 

- Barreja depurativa: herba fetgera + cua de cavall + cues de cirera (Prunus avium) + arrel de xicòria (Cichorium intybus) + arrel de romeguerons (Rumex caesius) + herba prima + líquens + brots de pi. Es pren dia per altre. Ho diu el Manuel Fajula, de Camprodon.

 

ALTRES USOS: veterinària