Hisop (Hyssopus officinalis)

 

DESCRIPCIÓ: Mata de 1,5a 3 pams d’altura. Les seves tiges verdes estan cobertes de pèls, si aquests pèls hi són abundants fan que la tija tingui un to agrisat o blanc. Les flors formen un apretat ramell que es decanta tot cap a un mateix costat. Les flors són d’un color blau intens, encara que hi ha varietats més pàl·lides i a vegades fins i tot blanques. Els estams tenen filaments blaus. Les fulles de l’hisop tenen un aroma intens que recorda al de l'espígol; el seu gust és amarg, emmascarat per l’olor de la seva essència.
És molt aromàtica, però tòxica, y provoca fenòmens epilèptics quan s’absorbeix en quantitat excessiva.  

 

FAMÍLIA: Lamiàcies (Labiades).

 

ORIGEN: Europa Meridional, Orient mitjà i les costes del mar Caspi.

 

HÀBITAT: En zones muntanyoses calcàries, marges de camins, pastures seques, clarianes de boscos, rius secs. Aproximadament té el mateix hàbitat que l’espígol i el romaní.

 

FLORACIÓ: a l’estiu.

 

CULTIU: Se sembra, planta o esqueixa a la primavera o l’estiu. És una planta molt resistent, pot aguantar molt el secà. S’adapta molt bé a climes freds i càlids. Es planta cada 50 cm. És perenne.

 

RECOL·LECCIÓ: Es recull la planta quan està florida.

 

PARTS EMPRADES: S’utilitzen les fulles i les flors.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Expectorant, antitussígen, antisèptic, antiespasmòdic, astringent, aperitiu, digestiu, carminatiu, diürètic.

 

USOS: En forma d’infusió, xarop, tintura, extracte líquid, càpsules, supositoris, infusió per aplicar en forma de rentats, banys i amb compreses, oleat d’hisop, oli essencial: Per bronquitis, atacs d’asma, al·lèrgies respiratòries, rinitis, sinusitis, grip, refredats, manca de gana, dispèpsies, gasos, flatulències, hipertensió arterial, ferides, cremades.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Pel refredat va molt bé, o bé l’hisop, o bé la til·la. Ho diu la Carme Cortacans de Can Roca de Pardines. 2003- gener.

 

- L’hisop s’empra pel refredat. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses 2003- gener.

 

- L’hisop, pels encostipats, es fa arrencar el bull només uns segons. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.

 

- L’hisop també va bé per la pell. Fa suar i avança el part de la dona que ha de parir. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.

 

- La camamilla, la centaura, la ruda, l’hisop, la fulla de noguera i la farigola no faltaven a l’armari de les herbes que es collien a l’estiu i s’assecaven a l’ombra. També n’hi havia a l’hort. I se’n compraven (la mare, la Mercè Casaramona) a les trementinaires. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn. Febrer de 2005.

 

ALTRES USOS: La planta fresca és apreciada sense dessecar en gastronomia. Generalment s'utilitza fresc, ja que cuit perd el seu sabor. Les fulles fresques o seques i les flors s'afegeixen a sopes, estofats i embotits, i poden usar-se en petites quantitats per la seva intensitat per condimentar amanides, verdures, marinades, caça i bolets.
També els podem trobar en licors.
Podem també obtenir una essència per destil·lació de la planta fresca al vapor, així com ser utilitzada en apicultura, produint una excel·lent mel rica en aroma.

Les fulles fresques i seques poden també ser utilitzades en saquets per repel·lir insectes.

Molt apreciada en jardineria com a planta aromàtica.