Llúpol (Humulus lupulus)

 

DESCRIPCIÓ: Les seves fulles són relativament grans i la làmina dividida en tres o cinc grills. El llúpol és una planta dioïca, cosa que significa que les flors mascles i les femelles creixen sobre plantes diferents. Les flors femelles del llúpol s’agrupen en forma de pinyes que tenen un gran valor mentre no són fecundades.

 

FAMÍLIA: Cannabàcies

 

ORIGEN: Originalment, el llúpol salvatge devia créixer en les valls humides de pròxim orient.

 

HÀBITAT: Boscos de ribera, canyissars, en general en llocs humits.

 

FLORACIÓ: Floreix a l’estiu.

 

CULTIU: El llúpol necessita un clima amb freqüents precipitacions i també amb sol. El llúpol és una planta enfiladissa. Per tant, per conrear-la, cal disposar un entramat de fils de ferro per a suportar la planta.

Abans de la primavera, l’hem de podar i a llaurar.

 

RECOL·LECCIÓ: Es recull de finals d’agost o a primers d’octubre.

 

PARTS EMPRADES: Els estròbils (flors femenines), la lupulina fresca i també les fulles.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Sedant, hipnòtic, antiespasmòdic, analgèsic, relaxant muscular, digestiu, aperitiu, anafrodisíac, estrogènic, antifúngic

 

USOS: En forma d’infusió, maceració, en pols, extracte líquid, càpsules, comprimits, lupulina fresca, infusió per banys i rentats, coixinets de planta seca per l’insomni, cataplasmes, per: l’insomni, irritació nerviosa, atacs lleus d’ansietat, migranyes nervioses, taquicàrdies, trastorns de la menopausia, dolors menstruals, tensió muscular, inapetència, dispèpsies, acne juvenil, dermatitis, fongs a la pell, neuràlgies, contractures musculars, caiguda del cabell.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Pel mal de queixal, també va bé el llúpol, bullit amb vi. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004. 

 

ALTRES USOS: La lupulina s’ha emprat en la fabricació de la cervesa. I també s’usa la planta en jardineria.