Marreus blancs (Marrubium vulgare)

 

DESCRIPCIÓ: Planta de 2 a 4 pams d’altura, amb nombroses tiges quadrades. Les fulles són arrodonides i dentades. Les flors són blanques i s’agrupen en gran nombre a les aixelles de les fulles superiors. Tota la planta té un color blanquinós per la seva abundant vellositat. Fa una olor característica.

 

FAMÍLIA: Lamiàcies (Labiades).

 

ORIGEN: Europa, nord d’Àfrica i Àsia.

 

HÀBITAT: Marges de camins, prats secs, al peu dels murs, matollars, riberes, brolles obertes.

 

FLORACIÓ: A la primavera i a l’estiu. A partir del més de maig.

 

CULTIU: : Planta fàcil de fer créixer, prefereix els sòls neutrals que els alcalins. Requereix bons llum solar.

 

RECOL·LECCIÓ: Es recol·lecten els brots superiors en esclatar les flors.

 

PARTS EMPRADES: Brots superiors.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Febrífug, expectorant, diürètic, antiedematós, hipoglucemiant, aperitiu, digestiu, colerètic, protector hepàtic.

 

USOS: En forma d’infusió, extracte fluid, tintura, càpsules, comprimits, per: els refredat, laringitis, bronquitis, atacs d’asma, grip, febrades, retenció de líquids, edemes, afeccions urinàries, trastorns hepàtics, pedres a la vesícula, manca de gana.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:
- Remei per a la circulació. 15 fulles de marreu (marrubium vulagre) + 15 fulles d’heura (hedera helix) + 1 grapadet de gram (cynodon dactylon) arrel. Es bull i se’n pren 15 dies seguits. Un cop al dia. O 15 de repòs i 15 dies prenent-ne. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol. 2007.