Orella d'ós (Ramonda myconi Reichenchach)

 

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç que pot arribar a fer d’entre 10 i 20 cm. S’asseca a l’estiu però es recobra amb les pluges de la tardor i de l’hivern. Les fulles són de color verd fosc, rugoses, robustes, amb vellositats i molt arrugades. El calze és format per 5 sèpals, lleugerament units entre ells per la base. La corol·la, que fa entre 2 i 5 cm de diàmetre, és formada també per 5 pètals.

 

FAMÍLIA: Gesneriàcies

 

ORIGEN: Europa

 

HÀBITAT: Roques, cingles, a l’obaga, pedres a dins del bosc 

 

FLORACIÓ: des del maig al juliol.

 

CULTIU: Cal situar la planta en un lloc on durant les hores fresques del dia li toqui el sol directament, i sempre a l'exterior. Necessita ser regada de forma regular, però sempre deixant assecar el terreny entre regada i regada. Com que es tracta d'una planta perenne, té un període de descans vegetatiu d'uns mesos durant els quals no cal regar-la.

 

RECOL·LECCIÓ: de maig a agost.

 

PARTS EMPRADES: les fulles

 

PROPIETATS MEDICINALS: Antitussígena, expectorant, protector hepàtic, antiinflamatori intestinal, antihemorrodial, astringent, antidiarreic, cicatritzant 

 

USOS: En forma d’infusió, decocció, decocció per rentats; per: grip, congestió pulmonar, bronquitis, laringitis, hemorroides, infeccions intestinals, diarrees, ferides, nafres 

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:
- L’Herba de les morenes és la borraina de roca (orella d’ós) (Ramonda myconii). Se’n prepara un oli, fregint-l’hi. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.

 

- L’orella d’ós (Ramonda myconii) va bé pels encostipats amb el pit tapat. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre. I el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.

 

- L’orella d’ós (Ramonda myconii) és bona pel pit. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004. 

 

- Barreja contra l’encostipat: farigola (Thymus vulgaris) + tell (Tilia cordata) + orella d’ós (Ramonda myconii). Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.

 

- Mal de panxa: orella d’ós (Ramonda myconii). Fins i tot de petits es fingia tenir mal de panxa per poder beure aquesta aigua que era de bon beure. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.

 

- Remei pels encostipats: orella d’ós (Ramonda myconii + flor de pi (Pinus sylvestris) + til•la (Tilia platyphyllos) . Cal prendre’n 3-4 dies. Ho diu el Domènec Vives, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.

 

ALTRES USOS: Per decoració.