Poliol (Mentha pulegium)

 

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç i herbàcia, encara que a vegades endurit a la base, les tiges tenen forma quadrangular i poden fer de 1 a 2 pams d’altura. Les seves fulles són ovalades i verdes, i estan col·locades una al front de l’altra. Vites a contra llum s’observen nombrosos puntets clars, que corresponen a les seves bossetes d’essència. Les flors lila, rosa o blanc, s’agrupen en esferes a la unió de les fulles a la tija, a partir de la meitat superior d’aquesta. La seva olor recorda a la de la menta.

 

FAMÍLIA: Lamiàcies (Labiades).

 

ORIGEN: Europa.

 

HÀBITAT: Creix en llocs frescos, a les vores de rius, camins rurals, prats humits i llacunes.

 

FLORACIÓ: d’abril a octubre.

 

CULTIU: Regar-la abundantment sobretot a l’estiu. S’ha de plantar al sol. Necessita un terreny ben fertilitzat.

 

RECOL·LECCIÓ: és millor collir la planta a l’estiu i a la tardor, que és quan floreix.

 

PARTS EMPRADES: summitats florides.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Estimulant digestiu, carminatiu, laxant, antimigranyós, antisèptic, antiespasmòdic, vulnerari, cicatritzant.

 

USOS: En forma d’infusió, extracte fluid, tintura, oli essencial, per: dispèpsies, migranya, espasmes gastrointestinals, dolors musculars, esofagitis, gasos, trastorns hepatobilials, halitosi, tensió menstrual, ferides, nafres

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:
- Barreja digestiva contra el mal de ventre: poliol (Mentha pulegium) + menta (Mentha piperita) + marialluïsa (Aloysia citriodora). Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.

 

- Per a fer pair millor, va bé prendre aigua de poliol. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.

Fórmula de ratafia: anís + nous tendres (3 per L) + ½ nou moscada + ½ barra de canyella + escorça de quina + marialluïsa + menta + sajolida + comí + hisop + noguer + poliol. Es deixa 30 dies a sol i serena dins l’alcohol especial. Després, s’hi afegeix el sucre. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005. 

 

ALTRES USOS: Com a planta aromàtica.