Pota de cavall (Tussilago farfara)

 

DESCRIPCIÓ: El què neix primer d’aquesta planta són les flors, que broten directament del cep, sense cap fulla que les segueixi; i quan les flors ja estan musties, comencen a brotar les fulles, que tarden molt a créixer. Es tracta d’una planta vivaç, amb les tiges que estan sota terra, en forma de rizoma (tija subterrània que creix horitzontalment). Les fulles surten després del rizoma i de manera que sembla que surtin directament de l’arrel; són grans, arrodonides, amb sinuositats angulars a les vores, verdes per sobre i blanques cotonoses pel darrera. Les flors de color groc formen un corona.

 

FAMÍLIA: Asteràcies (Compostes).

 

ORIGEN: originària d’Euràsia. 

 

HÀBITAT: Marges de camins, prats pedregosos, en terrenys argilosos i humits.

 

FLORACIÓ: el març i a l’abril

 

CULTIU: Planta perenne i resistent. S'ha d'ubicar a un lloc de sol i ombra parcial. Tolera tot tipus de sòls i requereix d'humitat.

 

RECOL·LECCIÓ: recol·lectar les flors quan estiguin apunt d’esclatar, perquè ho facin quan ja les tinguem a l’ombra i en un lloc ben ventilat per assecar. Més tard es recullen les fulles, es tallen amb estisores i sense arrencar la cua d’on naixerà la flor de la temporada que ve.

 

PARTS EMPRADES: les fulles i les flors

 

PROPIETATS MEDICINALS: Expectorant, antitussígena, demulcent, antiespasmòdica, antisèptica

 

USOS: En forma d’infusió, tintura, extracte líquid, xarop; per: atacs de tos, tos de fumador, bronquitis, asma, refredats, grip, laringitis, faringitis, afonia, otitis, dolors musculars.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

A les flors:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A les fulles:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:
- La pota de cavall (Tussilago farfara) va bé per estovar el pit. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. Desembre 2004.

 

- La pota de cavall (Tussilago farfara) va bé pels peus cansats de caminar per la muntanya. Es posen les fulles directament als peus. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004.

 

- La flor de la pota de cavall (Tussilago farfara) s’emprava com a depurativa, en cures de primavera. Se’n feia u xarop, tot picolant les flors en un morter, mentre s’hi anava afegint una mica d’aigua. Un cop ben picolades, es colava i s’hi afegia sucre. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005. 

 

- La banda llisa de la fulla de la pota de cavall (Tussilago farfara) s’emprava per pellar la ferida, i la banda peluda per fer-la supurar. Ho diuen la Carme Cortacans, en Ton Cortina i el Josep Cortina de Gombrèn. Gener de 2005.

 

- Fulles de romaguera (Rubus montanus): per la part peludeta són cicatritzants. Per la part llisa, són per fer obrir i supurar les ferides. [Aquesta norma sembla ser aplicable a moltes fulles de diversos gèneres: Laurus, Rumex, Tussilago, etc.]. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines. 2006.

 

ALTRES USOS: Antigament s’utilitzaven les arrels velles per encendre foc, a causa d'una espècia de cotó que es forma a les arrels velles.