PREPARACIONS DE LES HERBES

 

INFUSIÓ (TISANA) 

És una beguda obtinguda dels fruits, flors o fulles de diverses herbes. Es prepara amb 2 o 3 grams de la planta, tallada ben petita per cada tassa d’aigua bullent. La infusió s’ha de retirar del foc un cop la planta és dins l’aigua, i es tapa bé perquè no es perdi l’essència.

 

COCCIÓ 

Líquid obtingut de fulles, flors o arrels de diverses herbes. Es prepara amb 100 grams de l’herba per litre d’aigua i es posa a bullir 10 minuts. La planta ha d’estar finament dividida, i es pot deixar 5 minuts en repòs amb una part d’aigua abans de començar l’ebullició, que ha de ser en un recipient tancat.

 

TINTURA 

És un mètode d’extracció de principis actius d’una planta que es realitza deixant la planta macerar en alcohol. Es preparen 100 grams de flors seques o bé arrels en 1 litre d¡alcohol, es deixa macerar en un envàs opac i finalment es filtra. Les tintures es poden aplicar per via tòpica amb alcohol etílic i per via oral amb alcohol de vi i sempre diluïdes a la meitat amb aigua. També es pot preparar una part de tintura i nou parts d’aigua i aquesta aigua es posa a sobre dels cops, blaus o hematomes amb compreses humides.

 

OLIS ESSENCIALS 

Són substàncies líquides hidrofòbiques concentrades que contenen compostos d’aromes volàtils que s’obtenen de les plantes. Aquestes essències es poden trobar generalment a les fulles, les flors, els fruits, les arrels i l’escorça de les plantes.

Els mètodes d’obtenció del olis són el premsat, la destil·lació en corrent de vapor... I s’ha de tenir en compte que es necessiten grans quantitats de matèria prima per obtenir només una mica d’essència.

Per exemple: Un oli típic de les trementinaires era l’oli de ginebra, que s’obté destil·lant la resina de les soques de ginebre blanc i ginebra comú. Per obtenir-ho s’utilitzaven un forns a l’aire lliure on es carbonitzaven les soques i es destil·lava l’oli. Es feia una cambra d’argila que cobria de manera estanca les soques assecades de ginebra. Es provocava la combustió de l’olla d’argila i llavors es començava a filtra la resina per uns canals fins poder-la recollir.

 

UNGÜENTS 

Són remeis que estan formats per substàncies grasses i resinoses. Per preparar els ungüents es barregen juntes i s’escalfen les grasses o resines, es poden filtrar per separar impureses i es deixen refredar. Si barregem els ungüents amb substàncies volàtils podem afegir-les al final perquè no s’evaporin tant. També hi podem barrejar pólvores però han d’estar finament dividides.

 

CATAPLASMES 

Remeis d’ús extern i consistència tova, són el resultat de barrejar unes pólvores amb un líquid que pot ser aigua, llet, infusions, coccions, olis i ungüents. S’apliquen per ús extern. Per exemple la pols de mostassa barrejada amb aigua, que té un poder rubefaent per calmar els dolors.

 

VINS I VINAGRES 

Són uns remeis resultants de la maceració del vi o vinagre amb les plantes. Es preparen amb fred i es deixen macerar en recipients tancats durant uns dies, després es filtren i s’han de guardar en un lloc fresc perquè tenen una caducitat molt baixa.

 

OLIS 

Són els líquids resultants de la maceració o digestió de plantes en olis, generalment d’oliva.

 

XAROPS I MELILOTS 

Són líquid de consistència viscosa a causa de la seva gran proporció de sucre (xarops) o mel (melilots). El sucre o la mel són 2/3 del seu pes, aquest sucre o mel es barreja amb plantes, infusions, coccions...