ELS REMEIS MÉS TÍPICS
La Trementina
Era la resina del pi i de l’avet. La pomada es preparava amb trementina, que calia rentar amb aigua i després, un com escalfada, s’hi barrejaven el rovell d’ou, llard dolç, mel i sucre, i es remenaven fins que es formava l’ungüent.
S’utilitzava en cataplasmes. S’untava un petit tros de teixit de cotó, de lli, o de paper d’estrassa, i es col·locava a sobre de la zona infectada. Es cobria l’emplastre amb teles i es deixava fins que es desprenia per si mateix de la pell.
Els emplastres de trementina s’utilitzaven per tractar inflamacions i dolors de qualsevol tipus: cops, esquinços, erupcions cutànies, picadures d’insectes o rèptils, i també per extreure estelles o espines clavades a la pell. També es tractaven malalties pulmonars i bronquitis.
Oli d’avet
La resina d’Avet (Abies alba Miller) és coneguda també com la trementina de l’avet o la trementina verdadera. És difícil d’obtenir: cal enfilar-se als avets i rebentar d'una en una les pinyes que es formen al tronc i que a l’estiu estan plenes de resina. Sovint els que s’enfilaven als avets per extreure’n la resina eren els fills de les trementiaires. Era una operació laboriosa, ja que de cada branca del tronc només s’obtenien una o dues gotes de producte.
L’oli d’avet se solia barrejar amb oli d’oliva, greix de porc o cera d’abelles per fer cataplasmes. Era considerada la trementina de més qualitat. S’utilitzava per curar malalties pulmonars, dels ronyons, la uretra i úlceres d’estómac. És diürètic i vulnerari. També s’utilitzava per prevenir infeccions pulmonars: abans de l’arribada de l’hivern, es barrejava amb una mica de sucre i s’ingeria, com a tractament preventiu.
Trementina de pi
Aquesta era obtinguda a partir d’incisions en el tronc dels pins, a sota es recollia el líquid que fluïa en uns petits recipients. Després, es purificava exposant-la al sol i es filtrava. Cada pi s’explotava durant quinze o vint anys.
De la destil·lació de la trementina s’obtenien l’essència de trementina o aiguarràs. Era la més utilitzada per fer cataplasmes, ja que era més fàcil d’obtenir que la de l’avet. A diferència de la de l’avet, la del pi no s’ingeria en cap cas. A partir de la trementina com el remei base, cada trementinaire elaborava els seus propis remeis.
Un exemple és la pomada de trementina, la recepta de Maria Majoral, és la següent:
La pomada de termentina es preparava barrejant l’ou, una unça de trementina rentada nou vegades, dues cullerades de sucre, dues cullerades de mel i una cullerada de greix. Es fonien tots els ingredients fins que quedava una pasta amb consistència de pomada. Aquesta s’usava per baixar la inflamació de les ferides i cicatritzar-les, i evitar així infeccions.
(CARME BOSCH, “Trementinaires, medicina ancestral,” revista Dharma)
Pega negra
La pega negra era l’últim aprofitament que es feia del pi. Aquesta era feina dels “pegaires”, aprofitaven les soques que quedaven en les pinedes acabades de talar.
Els pegaires obtenien el seu producte de les teies (estelles molt impregnades de resina) de les soques dels pins. Les col·locaven dretes dins dels forns de fer pega. Les teies es consumien lentament i anaven deixant anar la seva resina. Un cop la resina ja estava extreta, la tornaven a coure per obtenir la pega negra. Era un procés llarg i molt delicat.
Era una pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació i per a les malalties de la pell del bestiar.
També la feien servir per a guarir cremades barrejada amb oli d’oliva. Es fonia al foc a parts iguals, s’untava una peça de tela de lli amb aquesta barreja i es col·locava damunt de la cremada.
Oli de ginebre
Els pegaires obtenien aquest oli de la destil·lació del tronc del Ginebre. Era una substància espessa, d’olor penetrant.
Remei destacat per eliminar els cucs de l’estómac, tant de les persones com del bestiar.
Reportatge. https://vimeo.com/76208469
Per més informació: http://lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2014/03/oli-de-ginebre.html
Oli del tifus
Oli compost per gran quantitat d’ingredients, molt sol·licitat durant els diferents brots d’epidèmia.
Molts dels ingredients utilitzats per la seva elaboració no es coneixen, però es creu que té més de 50 components. Alguns d’ells són: carabassera borda, cogombre bord, 3 unces de tabac negre, Ceba marina (Scilla maritima), Peu de Crist, set brots de presseguer bastard, 3 escorpins, set caps d'arengada, ous de formiga, etc.
Es fa bullir tot amb un litre d’oli d’oliva durant una hora fins que es redueix a la meitat. S’aplicava untat al malalt de cintura cap a munt amb un drap i deixant-lo reposar tota la nit.
Xarop de saüc
El xarop de saüc es preparava amb els fruits madurats del saüc. Es feien bullir dins d’una cassola amb aigua fins que es reduïa a la meitat. Es colava i es tronava a fer bullir el líquid resultant amb sucre fins que agafava una consistència més gran.
És depuratiu i va bé per als refredats i la tos.
