Àrnica (Arnica)

 

DESCRIPCIÓ: planta perenne de la família de les compostes de fins a 60cm d’alçada. Tiges floríferes solitàries i peludes que neixen d’una roseta basal composta de fulles. Les fulles de la tija floral es troben en nombre d’un o dos parells. Les flors són molt vistoses, solitàries al final de les tiges florals, són grogues o de color taronja grogós.

 

FAMÍLIA: Asteràcies

ORIGEN: Europa central

HÀBITAT: pastures, marges de rierols, prats frescals

FLORACIÓ: floreix al juny

RECOL·LECCIÓ: de la recol·lecció interessen les cabezuelas, que s’han d’agafar en obrir-se ja que sinó es marceixen i son colonitzades per insectes. També es recol·lecten les arrels que es recullen a partir del setembre.

CULTIU: clima temperat i humit, sòls àcids o silícics, pedregosos, lleugers i amb un bon drenatge. Sòls fèrtils i rics en matèria orgànica. Es sembra a finals de primavera.

PARTS EMPRADES: flors, rizoma i arrel

 

PROPIETATS: antiinflamatòria, analgèsica, antisèptica, antimicrobiana, antiespasmòdica, cicatritzant

USOS: En forma de decocció per rentats, banys, massatges, tintura, extracte líquid, alcohol, cremes: per cops, contractures musculars, contusions, luxacions, distensions, equimosi, ferides lleus, nafres, blaus, grans, acne juvenil, reumatismes, neuràlgies, estomatitis, gingivitis, cremades, escaldades

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÁNICA:

- L’oli de cop es pels trucs. Es prepara amb hipèric. Però també amb àrnica. També va bé pels carn esqueixats. El segon oli va bé per aplicar a les ferides causades per una vaca, per exemple. Ho diu el Xic de Curguerola del Mas de les Selles de les Llosses.

 

- Amb l’àrnica (flor) se’n fa una alcohol per fer fregues. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol.

 

- Remei gairebé universal. Flor d’àrnica (25g), donzell, espígol, herba de cop, romaní, alcohol 1L. Es posa 40 dies a macerar a sol i serena. Va bé pels cops, dolor, inflamació, reuma, dolors musculars, mal de coll (per fora), mal d’esquena i, fins i tot, per la tos ferina. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

- També es pot fer el mateix remei (àrnica, donzell, espígol, herba de cop, romaní) en oli, escalfat poquet i posat a sol i serena 40 dies, després. Va bé pels cops i el dolor d’ossos. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

 

- Àrnica macerada en licor d’anís: contra el mal de coll o la bronquitis: Se’n pren una culleradeta com si fos un xarop. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses.

 

- Contra el mal d’ossos, i després dels cops: àrnica + llimona + filet de vedella + esperit de vi. Es posa a macerar tot plegat unes 2 setmanes. AL filet cal llevar-li els nervis. Ho diu l’Antoni Andreu Brualle, de Campdevànol.

 

- Àrnica: se’n fa tant oli com esperit de vi. Va bé per la circulació i pels cops. Ho diu l’Onofre Valls, de Pardines.

 

- Tractament d’una lesió al menisc. Primer s’hi posa alcohol d’àrnica. Després, oli d’àrnica, aplicat amb paper d’estrassa, i amb un bon massatge a la nit. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.

 

- L’Àrnica amb vinagre serveix per a tractar grans, pessigades, al·lèrgies, èczemes. I l’àrnica amb oli, per curar ferides grosses. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.

 

- Pels constipats: llavors d’àrnica deixades a macerar en aiguardent. Se’n pren alguna culleradeta d’aquest aiguardent durant el dia. L’agafen d’Ogassa. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.

 

- Essència (destil·lada) de flor d’àrnica, aplicada 1 gota als ulls: cura la inflamació dels ulls. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.

 

- Àrnica + vinagre + oli: contra les pessigades dels mosquits. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.

 

- Alcohol pels cops: àrnica (Arnica) + romaní (Rosmarinus officinalis) + sajolida (Satureja montana) + hipèric (Hypericum peforatum) + grana de ginebre (Juniperus communis). Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.