Romaní (Rosmarinus officinalis)
DESCRIPCIÓ: arbust perennifoli, molt aromàtic que pot assolir fins a 1,5m. Fulles linears verdes a l’anvers i blanques al revers, amb els marges enrotllats cap a la cara inferior.
FAMÍLIA: Labiades
ORIGEN: mediterrani
HÀBITAT: brolles, landes, boscos esclarissats, matollars oberts.
FLORACIÓ: Pot florir durant quasi tot l’any i es sòl collir a primavera o estiu
CULTIU: Se sembra a la primavera o estiu. Es pot plantar durant tot l'any. S'adapta a tot tipus de climes i terrenys. És una planta que pot aguantar molt la sequera, sobretot a partir del segon any, quan ja ha fet arrels.
RECOL·LECCIÓ: Floreix gairebé tot l'any "per cada mare de Déu", diu el seny popular. Es recullen les extremitats florides
PARTS EMPRADES: summitats florides
PROPIETATS MEDICINALS: tònic, estimulant, digestiu, carminatiu, hepatoprotector, colagog, emmenagog, antiespasmòdic, analgèsic, antisèptic, expectorant, antiinflamatori, cicatritzant.
USOS: En forma d’infusió, decocció, oli essencial, alcohol de romaní, extracte líquid, tintura: per espasmes gastrointestinals, trastorns hepàtics i biliars, indigestions, manca de gana, gasos, migranyes, dolors musculars, torticolis, distensions, cops, contractures musculars, dolor menstrual, ferides, caiguda del cabell, alopècia.
PRINCIPIS ACTIUS:
ETNOBOTÀNICA:
- L’alcohol de romaní va bé per les rampes a les cames. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol.
- La flor de romaní va bé per les cataractes. Es deixen en un pot de vidre dins un munt de fems calent. L’essència es cola i es bull el líquid. Unes gotes van bé per les infeccions als ulls. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol.
- “L’aigua de romaní, si no tens mal, te’n fa venir”. Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn.
- Remei gairebé universal. flor d’àrnica (25g), donzell, espígol, herba de cop, Romaní, alcohol 1L. Es posa 40 dies a macerar a sol i serena. Va bé pels cops, dolor, inflamació, reuma, dolors musculars, mal de coll (per fora), mal d’esquena i, fins i tot, per la tos ferina. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.
- També es pot fer el mateix remei (àrnica, donzell, espígol, herba de cop, romaní) en oli, escalfat poquet i posat a sol i serena 40 dies, després. Va bé pels cops i el dolor d’ossos. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.
- Remei pel cap carregat i xiulets a l’orella. ½ L d’aigua + ½ L llimona + una cullerada de mel de romaní + pipes de gira-sol (amb clasca). Es posa a la cassola a bullir 10 minuts i es fa reposar 15 minuts. Es pren. Després, es posen 2-3 gotes de suc de ceba tebi a dintre l’orella, i, amb suc de llimona, es frega la part de darrera de l’orella.
- Antiinflamatori tòpic: herba de cop (Hypericum perforatum)+ espígol (Lavandula angustifolia) + romaní (Rosmarinus officinalis). Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.
- Alcohol pels cops: àrnica montana + romaní (Rosmarinus officinalis) + sajolida (Satureja montana) + hipèric (Hypericum perforatum) + grana de ginebre (Juniperus communius). Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.
- Remei per la tos o pels pulmons carregats. Brots de pi (Pinus sylvestris) + brots de farigola (Thymus vulgaris) + romaní (Rosmarinus officinalis) + suc de llimona. Es bull i s’hi afegeix mel. Es pren 3 cops al dia, durant 15 dies. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol.
- Esperit de vi per al dolor: romaní (Rosmarinus officinalis) + donzell (Artemisia absinthium) + ruda (Ruta graveolens). Es deixa la barreja 9 dies a sol i serena, i se’n fan fregues. Com més vell (de més dies) sigui el remei, millor va. Ho diu la Carmeta d’Alvedra, de Campdevànol; i la Mercè Basagaña, de Campdevànol.
ALTRES USOS: s’usa com a condiment de cuina, en perfumeria i per foragitar els insectes.
