Saüc (Sambucus nigra)

 

DESCRIPCIÓ: Arbust o arbre caducifoli de 2 a 6m d’altura, amb les branques noves verdes i les més velles amb escorça clara, esquerdada, clivellada amb taques blanques. Les fulles de color verd mat són grans, acabades amb punxa i amb les bores regularment serrades; neixen una en front de l’altra. A l’extrem de les branques de l’any es formen grans inflorescències (que ens recorden un paraigües) de flors blanques formades per 5 pètals. El fruit madur és una petita baia negra. La tija està plena d’una medul·la blanca amb propietats medicinals. Les flors fan una suau olor, però no del tot agradable.

 

FAMÍLIA: Caprifoliàcies

 

ORIGEN: Europa, Àsia i Àfrica.

 

HÀBITAT: Bardisses humides, boscos humits, riberes, prop de masos.

FLORACIÓ: floreix d’abril a juny.

 

CULTIU: Necessita un reg abundant i continu. Plantar-lo al sol i semiombra. Tolera la majoria de sòls però prefereix els sòls rics en matèria orgànica. S’ha de vigilar el pugó.

 

RECOL·LECCIÓ: La primavera o la tardor són les millors estacions per a recol·lectar les flors. Les fulles dels brots tendres a la primavera. L’escorça a la tardor i els fruits a final d’estiu o a la tardor.

 

PARTS EMPRADES: flors, fulles, fruits madurs.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Antipirètic, antisèptic, diürètic, demulcent, tònic venós, astringent, cicatritzant, reconstituent, antioxidant.

 

USOS: En forma d’infusió, extracte líquid, tintura, xarop, càpsules; per: refredats, grip, al·lèrgies respiratòries, conjuntivitis, blefaritis, reumatismes, gota, retenció de líquids, varius, hemorroides, ferides, nafres.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

A les flors:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A les fulles:

 

 

 

 

 

 

 

 

A l'escorça:

 

 

 

 

 

Als fruits:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:
- Xarop de flor de saüc, pel refredat de la canalla. Se n’omple una olla, que es tapa amb un drap. Per sobre, s’hi posa un tupí amb brases. L’escalfor passa del tupí de dalt a l’olla de baix, i així l’olla es va omplint del destil•lat de la flor. Ho diu la Mercè Palou de Serradell de Gombrèn. 2003- gener.

 

- Contra la febre va bé l’essència de canuguera (Cardamine heptaphyllos). També, i més fàcil és de preparar, l’essència de saüc (flors (Sambucus nigra). Es preparen aquestes essències tot i posant les flors embolicades en un parrac, i el parrac sobre un tupí. Per sobre, s’hi posa una olleta carregada de brases. L’escalfor anirà cap avall i farà que el destil•lat caigui cap al tupí de baix. Ho diuen i ho fan cap a la zona d’Olot, i de Ciuret, segons la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.

 

- Contra la irritació dels ulls, va bé passar-hi essència de flor de saüc, o aigua de roses o de camamilla. També hi va bé la llet (de vaca). Ho diu la Josefa Planas de Vidrà. 2003- novembre.

 

- L’essència de flor de saüc, que també se’n diu flor de manobre, va bé contra les inflamacions i contra la febre per infeccions. Es prepara posant la flor damunt un drap fent bossa sobre una olla. Sobre la flor, s’hi posa una placa de metall; i sobre d’això, brases. L’escalfor fa que la flor desprengui un líquid que recull l’olla. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.

 

- L’essència de roses es prepara com la de flor de saüc. És molt bona per la vista, pels ulls i, en especial, pels cops de sang als ulls. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.

 

- Per al mal de queixal, es fa bullir escorça de quina i es glopeja l’aigua. També es poden fer fums (sahumeris) amb flor de saüc. Ho diu la Lurdes Casasayas de Gombrèn. Desembre 2004.

 

- Per fer rebentar els furóncols o bosses de pus, s’hi posa llet bullida amb flor de saüc. Se’n fa un cataplasma. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol. Desembre 2004. 

 

- Quan es feien mal, feien perfums de flor de saüc. Posaven oli a les brases i flor de saüc. Els fums es dirigien al cop. Ho diu la Teresa Ricard Amils (i el Josep Casals Vilalta) de Cal Cambrot de Gombrèn. Gener de 2005. 

 

- Per les punxades que s’inflamen, es feien perfums amb flor de saüc a les brases, amb un raig d’oli. Desinfectava molt. Els raïmets de saüquer es penjaven per assecar-los i tot l’any se’n tenia. Eren molt refrescants. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn. Febrer de 2005.

 

- Xarop de fruits de saüc. Comestible medicinal. Ho diuen el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses. 2007. 

 

ALTRES USOS: En la jardineria. Amb els fruits madurs es fan melmelades i confitures.