Sajolida (Satureja Montana)

 

DESCRIPCIÓ: Petita mata de 20 a 40 cm que només és llenyosa a la base i amb unes branques cobertes de pelets blancs. Té moltes fulles i són petites i estretes. Les flors són blanques o lleugerament rosades. A l’hivern pràcticament s’asseca però rebrota a la primavera. Desprèn un olor forta i té un gust amargant.

 

FAMÍLIA: Labiades.

 

ORIGEN: Zona Mediterrània.

 

HÀBITAT: Es troba en zones rocoses, seques i assolellades de la terra baixa i muntanya mitjana.

 

FLORACIÓ: Floreix durant els mesos de juliol a setembre.

 

CULTIU: Es sembra a la primavera o estiu. S’adapta bé a tot tipus de climes i terrenys.

 

RECOL·LECCIÓ: Les flors (i les tiges tendres amb fulles) es cullen a partir del juliol fins a la tardor.

 

PARTS EMPRADES: part florida.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Digestiva, carminativa, aperitiva, antiespasmòdica, astringent, tònica, estimulant, afrodisíaca, expectorant.

 

USOS: En forma d’infusió per: la manca de gana, indigestions, gasos, mal sabor de boca, tractar gastroenteritis, cistitis, nàusees, diarrea, congestió bronquial, desordres menstruals o menstruacions doloroses, bronquitis, asma, debilitat sexual, ferides de la pell, eccemes.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA: Alcohol pels cops: àrnica montana + romaní (Rosmarinus officinalis) + sajolida (Satureja montana) + hipèric (Hypericum peforatum) + grana de ginebre (Juniperus communis). Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa. 2007.

 

ALTRES USOS: Condiment de cuina per aromatitzar i per adobar olives.