Serverola (Agrimonia eupatoria)

 

DESCRIPCIÓ: Herba de perenne de fulles caduques. És vellosa, de tija erecta, fulles compostes de tres a sis parells i flors grogues de cinc pètals agrupades en llargues espigues.

 

FAMÍLIA: Rosàcies

 

ORIGEN: Europa

 

HÀBITAT: Prats molt o pocs humits, herbeis, marges de matollars, riberes, bardisses

 

FLORACIÓ: del maig a l’octubre.

 

CULTIU: Es sembra o planta a la primavera o a l’agost. S’adapta a tot tipus de climes, especialment els climes freds. S’adapta a tot tipus de terrenys però prefereix calcaris, lleugers i amb una mica d’arena.

 

RECOL·LECCIÓ: Es recol·lecta al principi de la floració. Es posa a assecar separant fulles i les summitats florides i assegurant una bona ventilació i ombra.

 

PARTS EMPRADES: summitats florides i les fulles.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Astringent, antidiarreica, hemostàtica, antihemorràgica, antiinflamatòria, cicatritzant

 

USOS: En forma d’infusió, combinada amb altres plantes astringents, tintura, extracte líquid, decocció per col·liris i col·lutoris; per: diarrees, hemorràgies lleus, hemorràgies nasals, faringitis, laringitis, estomatitis, gingivitis, conjuntivitis, ferides a la pell

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- La serverola (Agrimonia eupatoria) és un remei molt bo per depurar les sangs i així fer desaparèixer els furóncols de la pell. Es fa bullir un grapadet de la planta. Té bon gust i se’n pot prendre la quantitat que es vulgui. Ho diu la Genoveva Cortina de Ripoll/Josa de Cadí. Agost de 2006.