Sàlvia (Salvia officinalis)

 

DESCRIPCIÓ: És una mata de tiges llenyoses a la base i herbàcies a la resta,que es renoven cada any. Pot arribar a fer fins a 70 cm d'atura. Fulles perennes entre un color blanquinós i gris. Les flors són d'un color violaci disposades en espigues, amb corol·la de fins a 3cm. És aromàtic i té un gust una mica amarg.

 

FAMÍLIA: Lamiàcies (Labiades)

 

ORIGEN: Sud d’Europa, Àsia occidental
 

HÁBITAT: Prats secs, prats pedregosos, pastures, camefitíques. Plantada en parcs i jardins i subespontània
 

FLORACIÓ: Floreix durant els mesos de maig a agost.
 

CULTIU: Sòl ben drenat i reg escàs, prefereix els prats secs poc adobats i fèrtils, els llocs calcaris i rics en nitrogen. Entre 6 i 6,5 de pH. Creix a ple sol. Se sembra al març.
 

RECOL·LECCIÓ: Les fulles i flors es cullen a l’estiu i es deixen assecar a l’ombra.
 

PARTS EMPRADES: summitats florides i fulles.
 

PROPIETATS MEDICINALS: antiespasmòdica, antiinflamatòria, antireumàtica, estrogènica, antisudoral, antisèptica, expectorant, digestiva, aperitiva, hipoglucemiant, astringent, odontàlgica
 

USOS: En forma d’infusió, decocció, tintura, extracte líquid, càpsules, comprimits: per trastorns de la menopausa, sufocacions i sudoracions, dolors menstruals, indigestions, manca de gana, diabetis, espasmes gastrointestinals, diarrees, reumatismes, gota, hipertensió arterial, grip, refredats, bronquitis, mal de queixal, gingivitis.
 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Contra els refredats va molt bé prendre aigua feta amb rel de malví, eucaliptus (fulles i fruits), liquen blanc, sàlvia i pinyes de pi. Diuen que les de pinus pinaster (allargades) van millor. Ho diu la Josefa Planas de Vidrà.

 

- La sàlvia (Salvia officinalis) va bé pel colesterol i els encostipats. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol.

 

- La fulla petita de la sàlvia bullida en llet i vi va bé per al mal de queixal. Per al mal de la regla va bé bullida amb llet. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol.

 

- Per fer orinar, són bones la rel de canya (Arundo donax), el gra de julivert, la cabellera de blat de moro, i l’herba prima (Asperula cynanchica). D’herba prima ara se’n troba molt poca. La sàlvia també és bona per l’orina. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol.

ALTRES USOS: També usada en la perfumeria, cuina i jardineria.