Te de roca (Jasonia saxatilis)

 

DESCRIPCIÓ: Forma un robust però breu cep llenyós que es va desenvolupant any rere any sense estirar-se. Les branques sovint tenen un color vermellós, i estan coberts de tres classes de vellositats: tenen una vellositat llarga finíssima; un altra també blanca i molt densa; i l’ultima vellositat de pèls curts, amb una glàndula al seu extrem la qual fan que la planta tingui la seva viscositat característica. Per veure aquestes vellositats ens hem d’ajudar d’una bona lupa. Les fulles són estretes i d’un color verd pàl·lid. Les flors són tubuloses de color groc i s’agrupen en inflorescències. Els fruits són groguencs o blanquinosos amb vellositats rogenques i glandulars a l’extrem.

 

FAMÍLIA: Asteràcies (Compostes)

 

ORIGEN: Mediterrània occidental.  

 

HÀBITAT: Esquerdes de roques, penyasegats, cingleres

 

FLORACIÓ: des del juny a l’agost

 

CULTIU: No es pot cultivar ja que viu en escletxes de roques.

 

RECOL·LECCIÓ: S’ha de recol·lectar abans que s’obrin les inflorescències, tallant les summitats florides per sobre de la seva base i deixant la part inferior a la planta perquè es pugui renovar el pròxim any.

 

PARTS EMPRADES: summitats florides

 

PROPIETATS MEDICINALS: Digestiu, carminatiu, aperitiu, antiespasmòdic, antiinflamatori, astringent, hemostàtic, antihipertensiu, antisèptic, cicatritzant.

 

USOS: En forma d’infusió, infusió per rentats, banys, col·liris; per: dispèpsies, gasos, flatulències, espasmes gastrointestinals, singlot, manca de gana, hipertensió arterial, refredats, conjuntivitis, blefaritis, eczemes, grans, furóncols.

 

PRINCIPIS ACTIUS: Deu tenir una essència semblant a la de l'olivarda i l'olivardilla; però no es coneix cap anàlisi d’aquesta planta.