Til·la (Tilia platyphyllos)

 

DESCRIPCIÓ: Arbre amb un dens fullatge, té unes fulles grans de 8 a 14 cm de llarg, en forma de cor, amb els costats desiguals de la base i d’un verd fosc; a la part inferior de la fulla té una mica de vellositat blanca en els nervis. Les seves fulles es troben escampades al llarg de les branques. Les flors d’un color blanquinós o grogós, són molt aromàtiques, neixen al costat de les fulles. El fruit també es vellós.

 

FAMÍLIA: Til·làcies

 

ORIGEN: Europa continental.

 

HÀBITAT: Marges de boscos caducifolis, en camps humits.  

 

FLORACIÓ: al juny i al juliol.

 

CULTIU: Demana terra de jardí habitual, que no estigui en excés humit.

 

RECOL·LECCIÓ: S’ha de recol·lectar en un dia assolellat i sec, quan les inflorescències estan obertes, deixant les que encara no ho estan. L’escorça es recol·lecta entre els mesos d’abril i maig.

 

PARTS EMPRADES: inflorescències i escorça.

 

PROPIETATS MEDICINALS: Sedant, hipotensor suau, antiarítmic, vasodilatador, antiespasmòdic, antiinflamatori, diürètic, antireumàtic, digestiu

 

USOS: En forma d’infusió, extracte fluid, tintura, càpsules; per: arítmies, palpitacions nervioses, hipertensió arterial, espasmes gastrointestinals, migranya, dolors menstruals, insomni, irritabilitat nerviosa, prevenció de tromboembolismes.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Remei pels encostipats: orella d’ós (Ramonda myconii + flor de pi (Pinus sylvestris) + til•la (Tilia platyphyllos) . Cal prendre’n 3-4 dies. Ho diu el Domènec Vives, de Sant Joan de les Abadesses. 2007.

 

ALTRES USOS: Utilitzat en parcs i jardins la seva aroma. Les flors s’han utilitzat per decorar les amanides, com a ingredients de pastissos i sucs.