Timó (Farigola) (Thymus vulgaris)

 

DESCRIPCIÓ: Mata aromàtica espessa, de talla petita i tiges llenyoses, d’entre 10 i 30 cm d’alçada. De fulles perennes, molt petites i nombroses i es troben al llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses, són petites i blanquinoses.

 

FAMÍLIA: Labiades

 

ORIGEN: Europa mediterrània.

 

HÀBITAT: Timonedes, brolles, matollars, prats secs

 

FLORACIÓ: Floreix a la primavera i es cull en plena floració per deixar-la assecar a l’ombra. Tota la planta és plena de glàndules amb l'essència. A l’hora de collir-la no arrencar mai la planta, només tallar algunes branques.

 

CULTIU: Es sembra de primavera a estiu. Es pot plantar tot el any. S’adapta be a climes freds i càlids. En tot tipus de terrenys. S’adapta molt be a la sequera.
 

RECOL·LECCIÓ: Divendres Sant és el dia més indicat per collir farigola i fer-ne provisió per a la resta de l'any, ja que coincideix amb la primera lluna plena de la primavera, un fet que ressalta les propietats d'aquesta planta. 

 

PARTS EMPRADES: summitats florides.

 

PROPIETATS MEDICINALS: estimulant digestiu, antisèptic, protector hepàtic, expectorant, febrífug, antihelmíntic, antifúngic, diürètic.

 

USOS: En forma d’infusió, tintura, extracte líquid, decocció, cremes, pomades: per indigestions, digestions pesades, nàusees, infeccions intestinals, refredats, grip, bronquitis, conjuntivitis al·lèrgiques, rinitis, astènia, debilitat, dolors musculars, contusions, fongs, paràsits intestinals, cura dels cabells.
 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- La farigola serveix per rentar els mals. Ho diu la Núria Pellicer de Campdevànol. I l’Onofre Valls, de Pardines.

 

- La farigola tant es fa en sopes com per rentar ferides, per desinfectar. Ho diu la Cecília Clota de Campdevànol.

 

- Remei contra la urticària. Banyar-se 9 dies seguits, al vespre, amb aigua de farigola (Thymus vulgaris), i peles (blanques) de freixe i timons (Lavandula latifolia). Ho diu la Lluïsa Sadurní de les Comes de Gombrèn.

 

- Té per aprimar: te verd, farigola, camamilla i flor de tell. Ho diu la Rosa Gallart de Vallfogona, de Cal Miquel de la Font Viva de Ripoll.

 

- La farigola (Thymus vulgaris) és un bon desinfectant. Ho diu la Isabel Boixader, de Gombrèn i el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses.

 

- Pels refredats, va bé prendre aigua de til·la i de farigola. Ho diu la Teresa Ricard Amils de Cal Cambrot de Gombrèn.

 

- La camamilla, que no és pas refrescant, sinó calenta. Va bé per la panxa. Erò en casos de diarrea, va millor la farigola o l’herba blava o la marialluïsa i la menta. Ho diu l’Elvira Cortacans de Gombrèn.

 

- Barreja contra el costipat: farigola (Thymus vulgaris) + tell (Tilia cordata) + orella d’ós (Ramonda myconii). Ho diu el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses.

 

- Ferides i talls infectats, quan els desinfectants donen reaccions al·lèrgiques: aigua de farigola. Ho diu el Josep Solé i la Natàlia Picola, de Sant Joan de les Abadesses.

 

- Sopes de farigola. Són digestives, després d’un gran àpat. Es un remei tonificant i digestiu. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.

 

- Remei pel mal de panxa: farigola (Thymus vulgaris) + milfulles (Achillea millefolium). Es trituren prèviament bé les plantes, llavors i tot. Ho diu el Ramon Corominas, de Campdevànol.

 

- Herbes per prendre durant la setmana: farigola (Thymus vulgaris) + ruda (Ruta graveolens): durant 4 dies. Després: ortigues (Urtica dioica), durant 4 dies més. Després més herba Blava (Polygala calcarea) + flor de ginesta (Sarothamnus scoparius). Per fer baixar la pressió i per estar bé, en general. Ho diu l’Antoni Picola i Pujol, d’Ogassa.

 

- Remei per la tos o pels pulmons carregats: brots de pi + brots de farigola + romaní + suc de llimona. Es bull i s’hi afegeix mel. Es pren 3 cops al dia, durant 15 fies. Ho diu la Mercè Basagaña, de Campdevànol.

 

ALTRES USOS: usat en aromateràpia per a colònies, locions,...