Xicoia o Pixallits (Taraxacum officinale)

 

DESCRIPCIÓ: Planta vivaç, que arriba als 30 cm d’altura. Les fulles són allargades i dentades i formen una mata ran de terra, de les quals surten les tiges, (que no tenen fulles) on al final d’aquestes i creix la flor de color groc viu. Les llavors apareixen al lloc de les flors en forma de bola blanca, ges consistent, formada per un plomall, en el qual cada ploma està enganxada a una llavor. Aquest mecanisme ajuda a la propagació de la llavor.

 

FAMÍLIA: Asteràcies (Compostes).

 

ORIGEN: Europa.

 

HÀBITAT: Viu als prats, als marges dels camins, clarianes de boscos i riberes.

 

FLORACIÓ: Floreix gairebé tot l’any, a partir de la tardor.

 

CULTIU: Es sembra a la primavera i a l’estiu. S’adapta bé a tot tipus de climes, especialment els freds. Pot viure en tot tipus de terres.

 

RECOL·LECCIÓ: La primavera és la millor estació per recol·lectar les fulles, que es mengen fresques o s’assequen i es guarden en un saquet de tela. Les arrels s’han de recollir a la tardor o finals d’estiu. S’han de deixar assecar i guardar en un recipient sec i hermètic.

 

PARTS EMPRADES: fulles, flors, arrels

 

PROPIETATS MEDICINALS: Diürètic, depuratiu, colerètic, protector hepàtic, estimulant digestiu, antiedematós, hipotensor, laxant, remineralitzant

 

USOS: En forma de decocció, extracte líquid, tintura, suc de la planta fresca; per: trastorns hepaticobiliars, hepatitis, càlculs biliars, hipertensió arterial, edemes, retenció de líquids, trastorns urinaris, cistitis, hiperuricèmia, gota, acné, grans, èczemes, furóncols.

 

PRINCIPIS ACTIUS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ETNOBOTÀNICA:

- Plantes silvestres que es poden menjar: pixacans (Taraxacum officinale), xicòria (Cichorium inthybus), roselles (Papaver rhoeas) tendres, i reditxes. Ho diu la Maria Orriols de Gombrèn. Febrer de 2005.

 

ALTRES USOS: Les fulles es prenen en amanides.